LLEI 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge

  Articles de la Llei relacionats directament amb la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE):

Article 22

Qualitat del parc immobiliari

  1.- S’entén per qualitat d’un habitatge el conjunt de característiques i prestacions que un habitatge ha de tenir per a complir eficientment la seva funció social, les quals s’han d’adaptar als estàndards de seguretat i confort adequats en cada moment.

  2.- Els habitatges d’obra nova i els que resultin de la reconversió d’un edifici antic o d’obres de gran rehabilitació han de complir les condicions de qualitat relatives a la funcionalitat, la seguretat, la salubritat i la sostenibilitat. Els edificis en què s’integrin aquests habitatges han de complir les condicions de solidesa estructural, seguretat, accessibilitat i disseny per a tothom que estableix la Llei de l’Estat 51/2003, del 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i les de sostenibilitat i integració en l’entorn urbà, tal com les defineixen la legislació d’ordenació de l’edificació, els codis tècnics i aquesta llei. Totes aquestes condicions es poden concretar per reglament en la normativa d’habitabilitat.

  3.- Els edificis plurifamiliars de nova construcció han de tenir ascensor si no són directament accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda.

  4.- Els habitatges dels edificis plurifamiliars de nova construcció han de permetre a les persones amb mobilitat reduïda d’utilitzar-los i de desplaçar-s’hi i han de cumplir les condicions d’accessibilitat i mobilitat que estableix la normativa d’habitabilitat. Els nous habitatges han de tenir un grau de flexibilitat suficient perquè es puguin adaptar sense haver de fer obres cares i difícils d’executar, en el cas que els seus ocupants pateixin una disminució de mobilitat.

  5.- La normativa d’habitabilitat ha de determinar els nivells de qualitat exigibles al parc d’habitatges i el procés gradual que aquest parc ha de seguir per a adaptar les condicions de qualitat originàries a les exigències tecnològiques i de confort de la societat.

  6.- Els ens locals poden aprovar normes de qualitat més exigents que les normes

d’habitabilitat a què fan referència els apartats de l’1 al 5.

  7.- A més de les normes a què fa referència aquest article, per a aconseguir uns nivells elevats de qualitat del parc immobiliari residencial, el departament competent en matèria d’habitatge ha de promoure les accions següents:

  a) Adoptar mesures per a incrementar la professionalitat i la transparència del sector immobiliari.

  b) Fomentar l’excel·lència en tot el procés, mitjançant el reconeixement de distintius de qualitat.

  c) Difondre la informació que fomenti la qualitat en els processos, mitjançant guies complementàries de la normativa i bases de dades de distintius de productes, serveis i edificis.

  d) Establir un sistema d’avaluació i de distintius dels edificis d’habitatges que pugui ésser reconegut oficialment.

  e) Establir uns programes d’inspecció tècnica dels edificis d’habitatges.

Article 28

La inspecció tècnica dels edificis d’habitatges

  1.- Sens perjudici del que aquest capítol estableix amb relació al control de qualitat dels habitatges, l’adequació dels edificis d’habitatges als nivells de qualitat exigibles en cada moment s’ha d’acreditar mitjançant inspeccions tècniques que ha de promoure el departament competent en matèria d’habitatge, en coordinació amb els ens locals.

  2.- La inspecció tècnica d’un edifici és obligatòria si ho determinen el programa d’inspeccions de la Generalitat o els programes o les ordenances locals, i si l’edifici o els habitatges de l’edifici s’han d’acollir a programes públics de foment de la rehabilitació.

  3.- Els continguts i la vigència de les inspeccions tècniques dels edificis d’habitatges s’han de determinar per reglament.

  4.- Per a acreditar l’estat de l’edifici, cal un informe signat per un tècnic o tècnica competent. L’Administració de la Generalitat pot contractar les tasques de control periòdic dels edificis amb els col·legis o les associacions professionals vinculats a l’edificació.

  5.- Els informes d’inspecció, visats pel col·legi professional corresponent, s’han de lliurar a l’Administració perquè aquesta determini, mitjançant el corresponent certificat d’aptitud, si l’edifici és apte o no apte per a ésser usat com a habitatge.

  6.- Les mancances respecte a les condicions exigibles comporten l’adopció de mesures correctores, que poden arribar, en situacions extremes de manca de seguretat per a les persones, al desallotjament i la clausura, sens perjudici de l’aplicació del que estableix l’article 35.3.

  7.- Les actuacions a què fan referència els apartats de l’1 al 6 s’han de fer sens perjudici dels altres controls en matèria de seguretat industrial que s’hagin de fer en un habitatge.

  8.- El Govern, en els plans i programes d’habitatges, ha d’establir línies d’ajut excepcionals per a propietaris d’edificis d’habitatges que tinguin dificultats importants per a assumir el cost de les inspeccions tècniques obligatòries.